Fragments extrets de forma aleatória del llibre “Paraules al voltant del món”.
Fa un mes que vam sortir de Barcelona. Ni me n’he adonat. Milla a milla ens anem endinsant cap al sud. Avui arribem als temuts quaranta rugents i, si bé el canvi de temperatura ha estat una mica sobtat i a penes ha deixat espai i temps per a la transició, no passa el mateix amb el vent. Amb una policromàtica posta de sol entrem dolçament i amb suavitat a les latituds australs. El fred nouvingut m’obliga, per primer cop des que vam salpar del Moll de la Fusta, a posar-me unes sabates. Les condicions fins aquí han estat excel·lents i avui comença a fer fresca. Bé, en realitat, hauria de dir que al vespre ja fa fred…
Dia 62 – Dissabte 12 de gener – Blanc
Els dies ón llargs, i les nits, curtes. En plena nit, mirant a estribord veig al cel el lleuger resplandor del gran continent blanc. A l’estiu austral, en aquestes allunyades latituds, el cel del sud mai acaba d’enfosquir-se completament. Els raigs del sol es reflecteixen sobre el blanc llenç antàrtic tenyint de llum blanca l’horitzó que arribo a vure des de l’Educació Sense Fronteres. Algun dia posaré els peus a l’Antàrtida. No vull deixar aquest món sense haver-ho fet. Per mi, aquesta terra és el paradís d’allò desconegut, del misteri, de la màgia, del silenci. És el lloc on les petjades dels homes s’esborren com els deixants dels barcos en avançar sobre el mar. És l’expressió més profunda, intensa i forta dela naturalesa i només en plena harmonia amb ella podem imaginar-nos sobreviure al seu caràcter.
Dia 102 – Dijous 21 de febrer – Llarg
La nit ha caigut damunt nostre i amb ella un cel immaculat i una lluna més plena i rodona que mai. Ahir es va mostrar amagadissa deixant que la terra es posés entre ella i el sol. Avui interpreta amb solvència el seu rol d’artista. Com ells, mestres en aconseguir que la imperfecció esdevingui objecte de bellesa admirat per tots, avui la lluna traça a mà alçada una llarga línia blanca damunt l’aigua. La línia va dreta fins el meus ulls damunt un immens paper ple d’ondulacions. Penso en una perfecta ratlla blanca posada allà per a mi. En un moment ha aparegut un nombrós grup de dofins que s’ha posat a saltar Em sento un privilegiat i penso que la lluna i els dofins em volen dir alguna cosa. Segurament volen donar-me serenor i mostrar-me belles estampes per compensar que aquest final de viatge se m’està fent llarg, molt llarg. Ja només quedem nosaltres en regata. Els altres quatre barcos ja han arribat. Per acabar-ho d’adobar, hem caigut en unes calmes que ens fan avançar molt a poc a poc i el rumb ens porta a can pistraus.